Situació dels hospitals a la pandèmia. (Font de la imatge: El Tiempo)

Astrid Martínez: “La situació era caòtica”

36 views

Parlem amb una infermera de l’Hospital de Granollers i ens explica com va viure laboral i psicològicament la part més dura d’aquesta pandèmia

L’Astrid Martínez (Parets del Vallès, 1988) és una infermera que treballa a l’Hospital General de Granollers des de fa dotze anys. Avui l’entrevistem per a saber com ha viscut aquest darrer any, que ha estat marcat per la Covid-19, i com ha estat la situació a l’hospital on ella treballa en el context d’aquesta pandèmia mundial que va començar el març del 2020. Ens explica les seves vivències i com veu la situació pels propers mesos.

Hospital General de Granollers. (Font de la imatge: Interempresas)

Per què vas voler dedicar-te a ser infermera? Què és el què més t’agrada de la teva feina?

Des de ben petita sempre m’ha agradat molt. Em quedava bocabadada veient sèries d’infermers, tot i que al principi em volia dedicar a ser cirurgiana. I el que més m’agrada de la meva feina és cuidar dels pacients.

Quan van començar a arribar els primers pacients de Covid-19 a l’hospital? Estàveu preparats pel que podia passar o us va arribar molt de sobte?

Els primers pacients van començar a arribar el març del 2020 i no estàvem gens preparats, ens va arribar molt de sobte. Un dia ens van dir que la meitat de quiròfans haurien de ser per a pacients Covid i abans que estigués tot muntat ja vam tenir diversos ingressos. A més a més no teníem el suficient material, i això ho va fer tot més complicat.

Com era la situació a l’hospital al principi? 

La situació era caòtica. Arribaven malalts molt greus i no sabíem molt bé com tractar-los, ja que no estàvem del tot formades per a cuidar dels pacients crítics.

Quines mesures vau prendre degut a la Covid? Et va costar adaptar-te a aquestes mesures?

Per culpa de la Covid vam haver de prendre diverses mesures com començar a posar-nos els EPI -Equips de Protecció Individual-, posar-nos ulleres, la zona dels pacients de Covid es considerava contaminada, vam haver de portar dues mascaretes i no podíem tenir les finestres obertes.

No va ser fàcil adaptar-se, ja que tampoc sabíem ben bé què fer. Feia molta calor, les ulleres se’t quedaven marcades i suaves molt. Fins i tot, tinc companyes que els van donar atacs d’ansietat per la situació que estàvem vivint.

Infermers i infermeres posant-se els EPI. (Font de la imatge: El País)

Com van ser els pitjors mesos a l’hospital? I com va ser la situació a l’estiu?

Tot estava molt desorganitzat i teníem molta por. La gent que tenia nens petits estava molt preocupada i teníem molta impotència, ja que no se sabien ben bé els tractaments a aplicar.

En realitat, la situació va canviar al maig. Els pacients es van estancar, no tenien millora i ja feia molt temps que estaven a l’hospital, i no teníem molts ingressos en comparació als anteriors mesos. Estàvem més tranquils i estancats, no havíem d’ingressar a nous pacients, ja podíem obrir les finestres i sortir a la terrassa. A principis de juny vaig tornar al meu lloc de treball habitual i el que s’havia muntat al març es va desmuntar.

Què va ser el més difícil que vas haver de fer a l’hospital, a arrel de tot això?

El que va ser més difícil per a mi va ser veure morir a un home i haver-lo de preparar perquè se l’emportessin, quan dos dies abans estava bé i estava fent videotrucades amb la seva família.

Com et vas sentir, emocionalment parlant, tots aquells mesos amb la situació als hospitals i el confinament a tot el món?

Em sentia molt malament, amb molta impotència i tristesa. També amb ansietat i poques forces, estava molt cansada.

Com va arribar la segona onada de Coronavirus? Va ser pitjor que la primera? I la tercera?

La segona onada va arribar més a poc a poc. Va ser més controlada, havien passat més mesos i ja sabíem del que es tractava. Hi havia una millor organització i no havíem de tenir posats els EPI tota l’estona. La tercera onada va arribar encara millor, de forma més controlada.

T’has vacunat de la Covid? Com veus la situació respecte a la vacunació? Quan creus que tardarà el procés perquè tot el món estigui vacunat?

Sí, penso que s’ha de creure en la ciència. Crec que quan hi hagi més persones vacunades, tot anirà a millor, ja que si et vacunes el teu cos està més preparat per si l’agafes que no sigui tan greu.  

Crec què trigarem una mica en estar tots vacunats. També depèn de cada país, de l’economia i els interessos de cada estat.

La vacuna de la gripe puede potenciar la inmunidad contra el coronavirus |  Ciencia | EL PAÍS
Vacunació de la Covid. (Font de la imatge: El País)

I com està actualment la situació a l’hospital?

Actualment hi ha molt pocs pacients, i no hi ha hagut altres ingressos. Hi ha molts llits lliures. Però tot i això, ens diuen que no abaixem la guàrdia, perquè diuen que el nombre de casos no està bé del tot i han de baixar molt més.

Com veus la situació cap a l’estiu d’aquest any? Podrem viatjar i sortir del país?

La veig bé. Des de la desescalada van passar molt mesos fins a la segona onada. A l’estiu el clima és pitjor per al virus. Jo crec que podrem moure’ns a altres països, això sí, fent-nos la PCR i adaptant-nos a les mesures de cada país.

Creus que la vida pre-covid tornarà? Quan creus que tornarem a la normalitat, on no hàgim d’anar amb mascareta o utilitzar gel hidroalcohòlic?

Jo crec que no tornarem a estar com abans. No es deixaran alguns d’aquests hàbits que hem hagut d’adaptar al nostre dia a dia a raó de la Covid. S’aniran arrossegant. Crec que la mascareta es deixarà d’utilitzar, però el gel hidroalcohòlic potser es continua utilitzant a tendes, restaurants o simplement a casa.

I per a acabar, com t’ha canviat la vida després de la pandèmia mundial i de tot el que has viscut a l’hospital?

A l’hospital segueixo fent el mateix. Tothom és molt més conscient. Però tot segueix igual. El fet de conèixer altres serveis i persones ha creat més equip i ens dóna més possibilitats a més sortides i coneixements.

Personalment parlant, s’han trencat algunes amistats i altres s’han enfortit. I familiarment molt bé. Tota aquesta situació et fa pensar moltes coses i es veu qui de veritat està al teu costat en els pitjors moments.

Redactors juniors

close

El més recent